Fragments escollits de la Crònica de Bernat Desclot (1285) en què es relaten els enfrontaments militars entre França (Felip l'Ardit) i Catalunya (Pere el Gran) conseqüència de les disputes entre ambdós regnes pel control de Sicília. La guerra, sancionada com a croada pel papa francès Martí IV, significa la invasió de Catalunya pels exèrcits dels Anjou i la desfeta d'aquests. Del text, a més del seu valor històric per ser relatat per un testimoni directe, cal destacar-ne l'intrínsec valor literari, la vivesa i mestria en el relat de les accions que en fa una lectura dinàmica i amena.La col•lecció Tast de Clàssics, vol apropar textos clàssics catalans al lector actual amb la seva adaptació al català actual feta per autors de relleu. En aquest cas l'adaptador és Miquel Desclot, poeta, prosista i assagista, a més de traductor de grans noms clàssics de la literatura internacional.

CRÒNICA DE LA CROADA CONTRA CATALUNYAL'ANY 1285 17Com el rei de França reuní tot el seu pertret, per terra iper mar, per venir contra el rei d'Aragó i la seva terra 19Com el rei En Pere d'Aragó tingué parlament a Saragossaamb els homes d'Aragó 21Com el rei En Pere d'Aragó anà contra el seu germà, el reide Mallorca 22Com la gent de Perpinyà s'alçaren contra el rei d'Aragó 33Com el rei En Jaume de Mallorca envià els seus missatgersal rei de França contra son germà, el rei d'Aragó 40Com el rei de França amb totes les seves forces vinguécontra el rei d'Aragó i la seva terra, és a dir Catalunya 48Com el rei de França, amb tota la seva host, s'atendàa l'horta de Perpinyà 51Com el noble rei En Pere d'Aragó, amb molt pocacompanyia, pujà al coll de Panissars 57Com el rei de França amb tota la seva host se'n tornenal pla del Rosselló 62Com els francesos prengueren la ciutat d'Elna 68Com el rei En Pere d'Aragó anà al castell de Cotlliure 72D'un gran ardit que féu N'Huguet, comte d'Empúriescontra els francesos 74Dels missatgers que el rei de França i el cardenal enviarenal rei d'Aragó 79Com molts dels homes de la host del rei de França se'ntornaren a les seves terres 80Com els francesos entraren a Catalunya per un mal pasque hi ha sobre la vila de Peralada 82Com el rei d'Aragó, amb totes les seves hosts, es retiràdel coll de Panissars 85Com el rei En Pere d'Aragó anà a Figueres 89Com el rei d'Aragó tingué consell amb els seus cavallersi barons a Peralada 92Com els homes del rei d'Aragó desempararen la vilade Peralada 95Com el rei En Pere d'Aragó tingué consell amb els homesde Castelló 99Com el rei En Pere d'Aragó, amb la seva cavalleria, sortíde Castelló i vingueren a Girona 100De quina manera el rei En Pere d'Aragó va fer establirla ciutat de Girona i com l'encomanà a En Ramon Folc 105Com les galeres del rei de França vingueren a Blanesque és a vuit llegües de Barcelona, i com els francesosprengueren el castell de Llers 110Com el cardenal donà en possessió la terra de Catalunyaa Carlot, fill del rei de França 112Com el rei de França amb tota la seva host es vinguéa atendar prop de Girona 112Dels ardits que feien els cavallers de Catalunya que esposaren al front i corrien cada dia a fer mal a la hostdel rei de França 119Com onze galeres del rei d'Aragó desbaratarenvint-i-quatre galeres del rei de França 128Com el rei d'Aragó, amb tota la seva cavalleria, passàdavant la host dels francesos. Això fou el sant diade Santa Maria d'Agost, l'any de nostre Senyor 1285 131De la pestilència de les mosques que Déu enviàals francesos 142Com el rei de França féu excavar una gran rasa perenderrocar el mur de la ciutat de Girona 143De les gates que el rei de França féu fer 144Dels castells i dels cadafals que el rei de França féu fer 145Com el rei de França féu fer escales 146Com el rei de França féu fer pactes amb En Ramon Folci com En Roger de Llúria vingué a Barcelona ambl'armada que era a Sicília 147Com En Roger de Llúria, amb l'armada del rei d'Aragódesbaratà l'armada del rei de França 152Com el rei de França morí, i els francesos sortirende la terra de Catalunya i se'n tornaren amb gran danyque tots hi moriren o bona part 160De quina manera el rei En Pere d'Aragó i de Sicília recobràGirona i tota la seva terra. I de quina manera el rei En Peremorí, i del gran dol que es féu per ell 172